Blog per a pares novells que volen viatjar
Us presento la nostra filla: es diu Ànnia. Per a mi, el seu naixement ha representat un canvi molt important. Al llarg de la vida, es van creuant etapes i és imprescindible saber tancar l’anterior per encarar la nova amb il·lusió. Es pot mirar enrere amb nostàlgia i enyorar el que tenies abans mitificant-ne el record, o bé es pot incorporar l’aprenentatge del camí viscut per afrontar l’esdevenidor ple d’optimisme. El naixement d’un fill o filla és un dels esdeveniments més importants a la vida d’una persona perquè has de reajustar un engranatge de dues peces, amb un funcionament rítmic i constant, ja molt pautat, amb una tercera peça, més petitona i fràgil que no saps ben bé on col·locar per recuperar l’essencial equilibri harmònic aconseguit com a parella.
Per a nosaltres, viatjar representa una via d’evasió de la quotidianitat, un parèntesi de calma per obrir la ment a noves realitats. Cada viatge permet omplir-nos d’aire fresc per tornar a casa regenerats. Quan viatgem, som feliços. Ens alliberem de les obligacions diàries i dels horaris imposats, ens unim com a parella i fabriquem records preciosos que emmagatzemem a la memòria com a tresors molt preuats. Al llarg de l’any, podem obrir el nostre calaixet mental i compartir una sensació viscuda, evocar una imatge, insinuar una olor... Per tots aquests motius, hem decidit continuar viatjant incloent l’Ànnia en les nostres aventures. Tot i que és molt petita i tardarà uns quants anys a recordar les experiències viscudes, nosaltres ens encarregarem de transmetre-li allò que no recordi de manera que li sembli poder-ho recordar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada