Fem el primer viatge llarg amb la nena. Hem organitzat un itinerari de 19 dies pel nord d’Espanya. Els factors que ens han decidit a escollir aquesta destinació són:
- Podem marxar amb cotxe des de casa, per tant, no cal limitar el pes de l’equipatge.
- El clima és adequat: ni molta calor, ni molt fred.
- La gastronomia està garantida, no entren en joc espècies ni menjars diferents als que està acostumada la nena.
El trajecte ofereix molta diversitat: platja, muntanya, ciutats grans, pobles petits i activitats variades. Només fem dues tirades llargues tant en kilòmetres (514km) com en hores (5h30) i corresponen al primer dia (de Ripoll a Pamplona) i a l’últim (de Logroño a Ripoll).
Lloc
|
Km
|
hores
|
Nits
|
Ripoll - Pamplona
|
514
|
5h30
|
1
|
Pamplona - Bilbao
|
155
|
1h39
|
2
|
Bilbao - Santander
|
102
|
1h17
|
1
|
Santander – Cangas
|
131
|
2h07
|
3
|
Cangas - Oviedo
|
73
|
1h13
|
1
|
Oviedo – A Coruña
|
288
|
3h13
|
2
|
A Coruña - Fisterra
|
107
|
2h
|
1
|
Fisterra - Santiago
|
94
|
2h
|
2
|
Santiago – Ponferrada
|
245
|
2h32
|
2
|
Ponferrada-Burgos
|
286
|
2h53
|
1
|
Burgos - Logroño
|
134
|
1h33
|
2
|
Logroño - Ripoll
|
513
|
5h25
|
PAMPLONA
Amb una tarda complerta es pot passejar bé pel casc antic fortificat, fer el recorregut de l’Encierro i el del Camino de Santiago. A les oficines de turisme pots aconseguir els mapes amb els recorreguts marcats i els punts més interessants de veure.
Per sopar, fem ruta gastronòmica per tastar una bona varietat de pinxos regats amb txacolí. Val la pena entrar a diferents establiments i també deixar-se aconsellar pels pamplonesos i pamploneses. Abans de tornar a l’hotel, tornem a fer una volta pel Passeig de Ronda per apreciar la ciutat emmurallada il·luminada: preciosa.
De bon matí marxem cap al País Basc, direcció a BILBAO. Ens tornem a allotjar a un hotel de la cadena NH (Deusto). Qualitat preu està bé i s’ubica a 10 minuts del Guggenheim i a 15 minuts caminant del centre de la ciutat.
Fa un dia núvol i plujós. Visitem GETXO i PORTUGALETE, units pel seu famós Puente Colgante (patrimoni de la Humanitat des del 2006 i construït per un deixeble de l’Eiffel). Voltem per Getxo fins a l’hora de dinar i llavors comença a ploure fort, per tant, tornem cap a Bilbao.
Anem direcció a SANTANDER (Cantàbria) per passar tot el dia al parc natural del CABÁRCENO. És genial i l’Ànnia s’ho ha passat d’allò més bé veient en directe molts dels animals que veu als seus contes. Les grans extensions de terreny permeten contemplar els animals en estat de semillibertat, alguns d’ells, com ara els hipopòtams, no els hem pogut veure perquè descansaven al fons d’un gran llac. Però amb sort, es pot veure algun exemplar de cada espècie. Molt recomanable per a tota la família.
BILBAO
De bon matí marxem cap al País Basc, direcció a BILBAO. Ens tornem a allotjar a un hotel de la cadena NH (Deusto). Qualitat preu està bé i s’ubica a 10 minuts del Guggenheim i a 15 minuts caminant del centre de la ciutat.
A la tarda, sota un sol abrasador, visitem la ciutat. Fa una calor espantosa! No ens atrevim a entrar a cap museu amb la nena (que és molt moguda), però sí que passegem per tots els racons i zones de la ciutat. Em capta molt l’atenció el munt de parcs infantils de qualitat que tenen esparcits arreu.
Sopem al Victor Montes, un restaurant de renom de la Plaza Nueva. Ens l’havien recomanat per la qualitat de la seva carn però hi arribem abans que obrin el restaurant i ens acabem atipant amb els seus magnífics pinxos! Molt recomanable. Si mai hi tornem, provarem el seu chuletón, ho prometo.
GETXO I PORTUGALETE
Fa un dia núvol i plujós. Visitem GETXO i PORTUGALETE, units pel seu famós Puente Colgante (patrimoni de la Humanitat des del 2006 i construït per un deixeble de l’Eiffel). Voltem per Getxo fins a l’hora de dinar i llavors comença a ploure fort, per tant, tornem cap a Bilbao.
SANTANDER (P.N. CABÁRCENO)
Anem direcció a SANTANDER (Cantàbria) per passar tot el dia al parc natural del CABÁRCENO. És genial i l’Ànnia s’ho ha passat d’allò més bé veient en directe molts dels animals que veu als seus contes. Les grans extensions de terreny permeten contemplar els animals en estat de semillibertat, alguns d’ells, com ara els hipopòtams, no els hem pogut veure perquè descansaven al fons d’un gran llac. Però amb sort, es pot veure algun exemplar de cada espècie. Molt recomanable per a tota la família.
Hem dormit al Residencial Santa María, a Sancibrián. Pels voltants de Santander hem vist que s’estila molt aquest tipus d’allotjament. Són cases particulars que lloguen habitacions. En el nostre cas, les habitacions formen part d’un edifici separat de la casa principal, amb la qual comparteixen el jardí. L’únic inconvenient és que l’habitació no té aire condicionat i vam ensopegar una nit molt calorosa. El tracte amb la propietària va ser molt cordial i el preu és assequible comparat amb els preus d’aquesta zona.
Entrem a Astúries. Avui toca platja! Al matí, visitem LLANES i a la tarda RIBADESELLA. Són dos pobles preciosos on el verd dels penya-segats contrasta amb el blau del Cantàbric captivant la mirada de l’espectador bocabadat.
A Ribadesella hem coincidit amb la Regata internacional de caiacs, que baixava Sella avall fins a Arriondas. Pels bonics carrers de la ciutat es percebia un ambient juvenil amb ganes de gresca. Val molt la pena fer el passeig pel Paseo de la Grúa, al final del qual trobem el Monte Corberu que presenta unes panoràmiques magnífiques dels penya-segats escarpats i unes vistes privilegiades de la ciutat als seus peus.
Dormim al Pandesiertos, a La Estrada (dir. Cangas de Onís). Ens hi estem 3 nits per poder veure tranquil·lament la zona dels Picos de Europa. El Pandesiertos és un espai encantador que respecta l’estructura rural de la casa barrejant-la delicadament amb noves tecnologies. La propietària, que es diu Helena, és una joia i els esmorzars que serveix són espectaculars (els croissants i donuts més grossos que he vist mai) i tot elaborat artesanalment als poblets dels voltants! El tracte amb els clients és molt familiar i proper -només hi ha 3 habitacions- i l’Helena fa molt bones recomanacions.
Només un apunt, si es vol vistar la zona de Fuente De, hauríeu de buscar un emplaçament més proper, ja que des del Pandesietos hi ha massa tirada per anar i tornar el mateix dia i poder fer alguna excursioneta.
No fa massa bon temps i l’Helena ens ha desaconsellat pujar al Parc Nacional de Picos de Europa. En plena temporada alta, si s’hi vol anar amb el cotxe particular t’has de llevar d’hora perquè a partir de les 10h del matí només hi deixen accedir en transport públic.
De camí cap a Oviedo, hem passat per una collada per veure les panoràmiques del Mirador de Fito: a una banda, els Picos com a teló de fons, a l’altra, el mar custodiat per penya-segats verds... Hem continuat fins a LASTRES, un poblet que conserva cert encant mariner, amb carrerons empedrats i estrets que s’enfilen i entrecreuen i cases amb la porta oberta de bat a bat per comunicar-se amb la veïna del davant.
LLANES I RIBADESELLA
Entrem a Astúries. Avui toca platja! Al matí, visitem LLANES i a la tarda RIBADESELLA. Són dos pobles preciosos on el verd dels penya-segats contrasta amb el blau del Cantàbric captivant la mirada de l’espectador bocabadat.
A Llanes, a part de passejar sense rumb pels seus carrers i de gaudir de les panoràmiques i sensacions que ofereix el Paseo de San Pedro, val la pena veure la Playa de Toró que es caracteritza per tenir un conjunt de pinacles rocosos escampats aleatòriament per la sorra (restes de formacions càrstiques). Si hi aneu al matí, la marea cobreix el peu d’aquestes roques i sembla que sorgeixin del mig del mar. A la tarda, quan la marea ha baixat, no és ni la meitat d’espectacular. Al carrer principal del casc antic de Llanes, es poden trobar menús de qualitat a preus assequibles. Hem degustat una favada casolana esplèndida.
Només un apunt, si es vol vistar la zona de Fuente De, hauríeu de buscar un emplaçament més proper, ja que des del Pandesietos hi ha massa tirada per anar i tornar el mateix dia i poder fer alguna excursioneta.
CANGAS DE ONÍS I COVADONGA
No fa massa bon temps i l’Helena ens ha desaconsellat pujar al Parc Nacional de Picos de Europa. En plena temporada alta, si s’hi vol anar amb el cotxe particular t’has de llevar d’hora perquè a partir de les 10h del matí només hi deixen accedir en transport públic.
Visitem el santuari i la cova de COVADONGA i baixem a dinar a CANGAS DE ONÍS, a un restaurant que ens havia recomanat l’Helena (La Roca). Hi hem menjat bé i té una magnífica terrassa perquè la canalla s’hi pugui passejar. Havent dinat, voltem pels carrers del poble, travessem el famós pont i de seguida ho tenim tot vist ja que és un municipi molt petit.
A la tarda, anem cap al Parc Natural de PONGA, situat en plena Serralada Cantàbrica i que compta amb uns desfiladeros molt impressionants. Decidim fer tota la collada fins al cim per gaudir de la calma, la tranquil·litat i el silenci trencat només pel cant dels ocells. Malauradament, la boira impedeix que admirem unes vistes que s’intueixen fantàstiques, però la pluja recent desprèn una intensitat aromàtica de mil floretes silvestres que s’estenen muntanya avall. Segurament, si hagués fet bon temps, no hi haguéssim anat mai, però és una opció a tenir en compte si us trobeu amb el nostre cas.
Tornem a sopar a l’Acbeyu, on tenen un menú molt bé de preu amb sidra i un bon entrecot inclosos.
PICOS DE EUROPA
Ens llevem amb sol, per tant, de pressa i corrents cap a veure els lagos! Hi anem amb transport públic i us aconsello que, si la criatura es mareja, prengueu precaucions perquè les corbes són pronunciades... Hem vist els llacs Enol i Encina. Ens havíem informat per fer una excursió que ens semblava assequible però en arribar al Parc, ens l’han desaconsellat perquè el temps varia molt ràpidament i les prediccions no eren massa bones per avui... Ens ha semblat exagerat perquè brillava un bon sol però, per sort, hem seguit els consells dels experts i ens hem decantat per fer un dels recorreguts marcats pel parc. Hem caminat un parell d’hores complertes i ens ha vingut just d’arribar a la parada del bus a temps que no ens caigués un diluvi a sobre. Havíem dinat en un hostal del Parc (no massa bé per cert) i hem vist com es començava a tapar i a caure alguna gota. Ja dalt del bus, la boira ho cobria tot de manera que, tot i ser-hi al costat, no vèiem ni els llacs: espectacular!
LASTRES I OVIEDO
De camí cap a Oviedo, hem passat per una collada per veure les panoràmiques del Mirador de Fito: a una banda, els Picos com a teló de fons, a l’altra, el mar custodiat per penya-segats verds... Hem continuat fins a LASTRES, un poblet que conserva cert encant mariner, amb carrerons empedrats i estrets que s’enfilen i entrecreuen i cases amb la porta oberta de bat a bat per comunicar-se amb la veïna del davant.
Hem arribat a OVIEDO a l’hora de dinar. Havíem reservat taula al Restaurant la Pumarada (C/ Gascona, 8 Tel. 985 20 02 79). Us recomano el chuletón de bueya la piedra sense cap mena de dubte! Una delícia! No és molt barat però val la pena... Per pair el dinar, hem passejat per tot Oviedo, Monte Naranco inclòs.
Ens allotgem a un Ibis, com acostuma a passar amb els hotels d’aquesta cadena, són correctes.
Entre Ribadeo i Barreiros se situa la Playa de las Catedrales. És imponent però també és cert que hi ha molts turistes. Quan nosaltres hi hem anat, la marea estava alta i feia mala mar. Per tant, no hem pogut passejar entre les “catedrales” però ens ha permès contemplar com les onades enfurismades trencaven contra les roques ja foradades.
A la tarda, hem visitat A CORUÑA, una ciutat a la qual no em faria res viure i on estic segura que tornaré. L’hotel, El Cristal 1, és barat en comparació amb els preus que es troben a la ciutat, però no disposen de bressol. És un hotel molt antic, amb habitacions petites i la qualitat justeta.
Un dia magnífic amb un gran final! Hem estat per la Costa da Morte i ens ha encantat. Val a dir que estem trobant un temps esplèndid, cosa que sempre afavoreix els paisatges i les impressions que te n’endus. És molt diferent de com ho imaginàvem: les cales són de sorra blanca i fina, i desprenen una brillantor que enlluerna els penya-segats verds que hi descansen a la vora. Com que aquestes rías no són massa turístiques, el paisatge no està gens massificat ni explotat.
CUDILLERO i PLAYA DE LAS CATEDRALES
Ens han recomanat anar a CUDILLERO. És un poblet de pescadors típic de postal. Les seves cases, totes apilades muntanya amunt conformen un mosaic de colors davant del mar.
Entre Ribadeo i Barreiros se situa la Playa de las Catedrales. És imponent però també és cert que hi ha molts turistes. Quan nosaltres hi hem anat, la marea estava alta i feia mala mar. Per tant, no hem pogut passejar entre les “catedrales” però ens ha permès contemplar com les onades enfurismades trencaven contra les roques ja foradades.
A la tarda, hem visitat A CORUÑA, una ciutat a la qual no em faria res viure i on estic segura que tornaré. L’hotel, El Cristal 1, és barat en comparació amb els preus que es troben a la ciutat, però no disposen de bressol. És un hotel molt antic, amb habitacions petites i la qualitat justeta.
A CORUÑA
Hem fet tants quilòmetres al cap el dia que els peus em marxen sols sense voler: el passeig marítim, la Torre de Hércules, el casc antic, la zona comercial, més casc antic, més passeig... Hem dinat al Restaurant Suso. L’havíem reservat amb antelació per poder fer una mariscada de qualitat. L’àpat ha estat a l’alçada esperada. De totes maneres, als carrers més turístics del centre, es poden trobar restaurants que ofereixen mariscades i graellades de peix a uns preus molt assequibles i competitius, tot i que la qualitat no és la mateixa. Nosaltres hem optat pel Xestal i us en recomano més la graellada que la mariscada (com a mínim, en plena temporada alta).
COSTA DA MORTE I FISTERRE
Un dia magnífic amb un gran final! Hem estat per la Costa da Morte i ens ha encantat. Val a dir que estem trobant un temps esplèndid, cosa que sempre afavoreix els paisatges i les impressions que te n’endus. És molt diferent de com ho imaginàvem: les cales són de sorra blanca i fina, i desprenen una brillantor que enlluerna els penya-segats verds que hi descansen a la vora. Com que aquestes rías no són massa turístiques, el paisatge no està gens massificat ni explotat.
Hem fet un dia de moltes visites curtes a punts de la ruta que ens han cridat l’atenció. Hem esmorzat a Malpica, hem parat a passejar per la platja de Corme (hi estàvem sols i era de postal), hem continuat cap a Camelle i Arou tot viatjant per unes carreteres amb bons vistes sobre les rías. També hem fet parada a Ponto do Porto, a Muxía (una de les zones més afectades per la desgràcia del Prestige), a Corcubión (molt bonic) i finalment hem arribat a Fisterre! El penya-segat té el seu punt, sobretot quan et trobes a un dels extrems i davant teu només veus el mar. Però en ser el final del Camino de Santiago és un punt que aplega molts pelegrins i turistes. El camí que condueix fins al penya-segat està ple de paradetes que venen productes típics (conxes, cargolines....). Desllueix una mica la idea que tenia de Fisterre, però com que hi hem arribat al capvespre, la gent anava marxant i hi hem pogut estar relativament tranquils.
L’hotel A Langosteira és genial per fer-hi nit. Petit i encantador, l’habitació és molt gran i té una petita terrasseta amb vistes privilegiades a primera línia de mar. Molt recomanable. Ara bé, l'esmorzar és molt, molt justet!
Ens dirigim cap a les Rías Baixas passant per carreteres que voregen la costa oferint-ne unes bones panoràmiques. Un altre dia genial, quines platges! Seguim trobant sorra fina i blanca, cales pràcticament verges i amb molt poca gent. No hem resistit la temptació de parar-nos a una caleta que hem trobat: Boa, i de refrescar-nos en aigües atlàntiques.
Hem visitat Carnota, amb l’hórreo més llarg de la zona. Un hórreo és un graner construït amb fusta o pedra, que s'eleva del sòl mitjançant pilars i que tenen la particularitat d’estar acabats en unes plaques que eviten l'accés de ratolins. Se’n troben molts per Galícia i també per Astúries (amb les seves especificitats segons la zona).
Hem dinat a Muros i hem continuat fins a Noia. Després fins a Pobra Do Caramiñal per pujar al mirador de A Curota i gaudir de les espectaculars vistes sobre la Ría d’Arousa (s'observa bé l'illa d'Arousa), O'Grove i la majoria de pobles més coneguts que toquen a la Ría. El contrast amb la Costa da Morte és significatiu ja que aquesta zona és molt més turística i urbanitzada i també menys agresta. Des d’aquest punt enlairat, ens hem acomiadat de l’oceà i hem agafat la carretera endinsant-nos terra endins cap a Santiago.
De camí cap a León, hem parat a ASTORGA per visitar el Palau de Gaudí. Estava tancat perquè és diumenge. Com que érem al costat de la catedral, ens hi hem dirigit per aprofitar la visita però, lamentablement, hem coincidit amb un acte religiós que ens ha impedit entrar a fer la visita. Un munt de persones (la majoria d'elles feligreses que volien entrar a resar) escridassaven els religiosos que ens impedien l'entrada al recinte dient que no tenien dret a vetar l'accés a la casa de Déu. Qui sigui frare, que prengui candela...
Ens arribem fins a BRIONES. És un poblet molt petit i encantador, ple de camps de vinyes i carrers empedrats on es respira calma i tranquil·litat. L'Ànnia ha pogut passejar per tot arreu amb total llibertat.
CARNOTA, MUROS I SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
Ens dirigim cap a les Rías Baixas passant per carreteres que voregen la costa oferint-ne unes bones panoràmiques. Un altre dia genial, quines platges! Seguim trobant sorra fina i blanca, cales pràcticament verges i amb molt poca gent. No hem resistit la temptació de parar-nos a una caleta que hem trobat: Boa, i de refrescar-nos en aigües atlàntiques.
Hem dinat a Muros i hem continuat fins a Noia. Després fins a Pobra Do Caramiñal per pujar al mirador de A Curota i gaudir de les espectaculars vistes sobre la Ría d’Arousa (s'observa bé l'illa d'Arousa), O'Grove i la majoria de pobles més coneguts que toquen a la Ría. El contrast amb la Costa da Morte és significatiu ja que aquesta zona és molt més turística i urbanitzada i també menys agresta. Des d’aquest punt enlairat, ens hem acomiadat de l’oceà i hem agafat la carretera endinsant-nos terra endins cap a Santiago.
SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
La catedral de Santiago és impressionant de debò. Compta amb una façana principal treballadíssima i posseeix un conjunt eclesiàstic brutal. Es nota que l’Església va fer fortes inversions en aquesta zona perquè un bon nombre d’esglésies i palauets així ho indiquen.
Coincideix que d’aquí a pocs dies el Papa de Roma visita Madrid, i per aquest motiu hi ha una munió de joves vinguts d’arreu del món que inunden tots els punts del Camino de Santiago i, evidentment, l’interior de la catedral està impracticable... aquesta desventurada coincidència m’ha deslluït molt l’encant de la ciutat a causa de l’excés de gent per tot arreu. Però veure alguns pelegrins arribar davant la catedral i posar-se a plorar extenuats pel cansament i la duresa del trajecte és emocionant.
Recomano anar a dinar al mercat cobert. Pots comprar el peix i marisc que vulguis i demanar que te’l cuinin als restaurants del Mercat pagant un 10% addicional.
Hem dormit a l’Hotel Rey Fernando III. Ocupa una planta sencera d’un macroedifici de 6 plantes. La qualitat és normaleta, ja que és una mica vellot. Però si vols fer un àpat ràpid, hem descobert un bar-restaurant a l’altra banda de la carretera de l’hotel on fan uns durums i pites boníssimes! Tenen l’opció de take-away i molts gallecs hi van a recollir el seu sopar preparat. Recomanable.
PONFERRADA
El casc antic de la ciutat és coquetó. El castell templari està ben restaurat i presenta uns exteriorS molt pintorescos. La silueta del castell retalla l’horitzó quan es pon el sol i dóna peu a fer volar la imaginació...
El nostre hotel, Los Templarios, està molt ben ubicat, en ple centre dins el casc antic! L’avantatge és que pots anar a peu a tot arreu, caminant 5 minuts arribem al castell. Els 2 inconvenients són: primer que no té pàrquing, tot i que pots aparcar gratuïtament fora del centre de la ciutat i agafar l’ascensor públic que puja fins al casc antic. El segon és que l’ambient nocturn és animat, per tant, no és molt silenciós. Nosaltres hem coincidit amb un Madrid-Barça de la Súper Copa d'Espanya i ens ha sorprès la quantitat de seguidors i simpatitzants del Barça.
LAS MÉDULAS I VILLAFRANCA DEL BIERZO
Com que Ponferrada és molt petit, hem fet excursions a punts interessants de la zona del Bierzo. Al matí, hem visitat Las Médulas. Ha estat molt instructiu. Són unes restes arqueològiques del que va ser una explotació romana d'or a cel obert, situades a la comarca del Bierzo. El paisatge és espectacular i està format per l'antiga muntanya Medilianum. Les sorres vermelloses tenyeixen tot el paisatge, tacat aquí i allà pel verd dels gegantins castanyers i nombrosos roures.
Declarat Patrimoni de la Humanitat, es pot observar com practicaven la tècnica in ruina monti per explotar el jaciment d'or gràcies a la pressió de l'aigua. Aquest gran treball d'enginyeria i la posterior extracció de l'or van suposar un dels primers atemptats contra el medi ambient (data de l'època romana).
Hem dinat un bon menú casolà a un dels restaurants de Las Médulas. A la tarda, ens hem arribat a Villafranca del Bierzo. És un poble farcit de pelegrins. M'ha agradat entrar dins un alberg especialment adaptat per a ells ja que s'hi respirava un ambient de comuna hippie anys 60 que m'ha sorprès. Aquest entorn contrastava fortament amb la riquesa dels palaus que custodien certs carrers del poble a banda i banda així com també amb el luxe de palaus de quatre rodes que circulaven per les carreteres urbanes de la vila! És recomanable perdre's pels racons de la ciutat ja que en té de molt bonics.
ASTORGA I LEÓN
De camí cap a León, hem parat a ASTORGA per visitar el Palau de Gaudí. Estava tancat perquè és diumenge. Com que érem al costat de la catedral, ens hi hem dirigit per aprofitar la visita però, lamentablement, hem coincidit amb un acte religiós que ens ha impedit entrar a fer la visita. Un munt de persones (la majoria d'elles feligreses que volien entrar a resar) escridassaven els religiosos que ens impedien l'entrada al recinte dient que no tenien dret a vetar l'accés a la casa de Déu. Qui sigui frare, que prengui candela...
Ben decebuts, hem agafat el cotxe i hem desfilat cap a LEÓN. Tota una altra cosa! ens ha encantat la ciutat i la bona vida que s'hi pot fer. Altament recomanable perdre's per la zona del Barrio Húmedo per fer-hi tapeo. Demanes un "corto" de la beguda que més t'agradi i pots escollir una tapa gratuïta del que et vingui de gust! Costa de creure, des d'una perspectiva catalana en què has de pagar absolutament per a tot, que amb un "corto" et regalin una tapa!!!! Val a dir que les tapes no són tan elaborades com les de Pamplona o Bilbao... però pots acabar ben tipa i animada per pocs diners.
El casc antic de León també és molt bonic i tant el carrer ample com les places principals estan molt ben cuidades! Val la pena parar a Léon (fins i tot passar-hi un cap de setmana si ens quedés més a prop o fos més accessible).
Dormim a BURGOS, a l'hotel Los Braseros. Ens costa molt trobar-lo perquè està als afores i les indicacions per al GPS no són gaire exactes. És un hotel molt gran, amb aparcament gratuït i està molt bé de preu. L'habitació és gran i té jacuzzi al bany.
BURGOS I BRIONES
El casc històric de BURGOS és interessant. Els pobles on havia viscut la noblesa, la reialesa o l'Església conserven un cert deix luxós, i resulten culturalment i arquitectònicament molt grats de visitar. La catedral em recorda a Nôtre Dame de París i l'arc de Santa Maria, per exemple, confereix un aire majestuós a l'entrada de la plaça lateral de la catedral. La Plaza Mayor em fa pensar amb la de Madrid, amb molta vida però més petita. El Paseo del Espolón acompanya un tram de riu i dóna el toc de verd i aire fresc a una ciutat molt urbanita.
Tal com ens havien aconsellat, hem dinat a "El Morito". Dubtàvem entre aquest restaurant i la Casa Ojeda (que té molta nomenada però els preus són força cars i es rumoreja que viu de la fama que en el seu moment es va guanyar). Finalment, ens vam decantar per "El Morito" i us aconsello que hi aneu d'hora perquè a l'hora punta les cues arribaven fora al carrer! És restaurant de plats combinats originals, destaca la seva morcilla, típica de la zona. Qualitat preu està bé i les racions són molt complertes.
Ens arribem fins a BRIONES. És un poblet molt petit i encantador, ple de camps de vinyes i carrers empedrats on es respira calma i tranquil·litat. L'Ànnia ha pogut passejar per tot arreu amb total llibertat.
Acabem de fer tirada amb cotxe i dormim a LOGROÑO, a l'Hotel Condes de Haro. Habitacions força amples i ben situat.
LOGROÑO I LAGUARDIA
Quina calor que passem! LOGROÑO em decepciona una mica perquè està tot encarat al turisme del vi i nosaltres, amb la nena tan petita, no podem fer aquest tipus de rutes. Hem recorregut el casc antic i hem visitat una de les primeres bodegues de la ciutat. Antigament, el vi era un aliment present a totes les cases, per tant, molts punts de la ciutat conserven bodegues subterrànies pertinents a la noblesa i al clergat.
A la tarda, anem a LAGUARDIA. Forma part de la Rioja alavesa. És un poblet encantador, tot de pedra, amb aire medieval, molt ben conservat i amb un bonic passeig d'esplèndides vistes sobre l'Ebre. Tot el municipi viu del turisme del vi, tant les botigues com les cases particulars. Però val molt la pena anar-hi i passejar-hi encara que sigui una estona.
A Logroño, tornem a gaudir d'una nit de tapeo de nivell. Aquest cop, unes tapes més elaborades que les de León, i també més cares, evidentment. Hi ha molts establiments coneguts per la qualitat de les seves tapes. És la rubrica final d'un viatge per a no oblidar!
A Logroño, tornem a gaudir d'una nit de tapeo de nivell. Aquest cop, unes tapes més elaborades que les de León, i també més cares, evidentment. Hi ha molts establiments coneguts per la qualitat de les seves tapes. És la rubrica final d'un viatge per a no oblidar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada