Setmana Santa de 2012 (5 dies)
Aquesta Setmana Santa tenim 5 dies i anirem a conèixer la zona del Périgord Noir. Se situa al sud oest de França, a la regió d’Aquitània. El Périgord es divideix en quatre zones: el Perigord Negre, conegut així per l'espessor dels boscos de nogueres i les seves tòfones; el Perigord Blanc, de morfologia calcària; el verd, pels seus prats i el porpra, pels seus camps de raïm. Si voleu buscar més informació sobre aquesta zona, cerqueu la Dordonya que és el nom amb què es coneix actualment aquesta regió.
Se situa a uns 420km de casa, que vénen a ser unes 6 horetes amb cotxe anant tranquil·lament. Per tant, és una bona destinació per passar-hi uns quants dies i a més, resulta molt interessant a diferents nivells: cultural, paisatgística, històrica i gastronòmicament. Fet que es tradueix en una important concentració de jaciments i coves prehistòriques, un munt de castells impressionants, unes delícies a base de foie, magret i oques guisades que fonen el paladar...
Sarlat-Le-Canéda (arribada: 05/04/12)
Ens hem establert a Sarlat-le-Canéda i des d’aquí hem fet excursions pel Perigord Negre i també cap al departament del Lot, a la regió de Midi-Pyrénées.
Per arribar a Sarlat pots anar-hi per Puigcerdà o bé per La Jonquera. Tot i que des de casa nostra semblaria que l’opció més ràpida és la primera, hem optat per La Jonquera ja que, tot i haver-hi uns 100 km més de diferència, ens estalviem de fer la collada de Toses amb la nena.
Tardem unes 6 hores fins a Sarlat-le-Canéda i hi arribem a temps per familiaritzar-nos amb l’espai on dormirem durant les 5 nits: Ô Claire de lune. Qualitat preu està molt bé i el millor de tot és que hi estàs sol. L’habitació és molt espaiosa i disposes d’un porxo on la propietària cada matí et prepara un bon esmorzar. Els propietaris són forners, per tant, la qualitat del pa i dels brioixos està garantida. Al porxo, tenim a disposició microones, torradora, cafetera, nevera-congelador, bullidor... L’inconvenient més gran que hem trobat és que el lavabo no és dins l’habitació sinó al final del passadís. En aquests moments, encara estan arranjant l’espai i la idea és que d’aquí a no res, el bany de la suite estarà disponible. En el moment en que estigui enllestit, la Gabrielle, la mestressa, ens ha explicat que llogaran la resta d’habitacions ubicades al llarg del passadís que va de la suite al bany comunitari. Crec que, arribats a aquest punt, perdrà cert encant perquè es trencarà la privacitat i la intimitat de la qual nosaltres hem gaudit. En fi, la Gabrielle és molt amable i discreta. De fet, és tant sigil·losa, que amb prou feines la vèiem quan ens venia a preparar l’esmorzar.
Seguint la seva recomanació, hem anat a sopar a l’auberge Le Mirandol. La qualitat del seu menú és molt acceptable. Hem menjat: foie-gras micuit de primer; de segon, magret d’ànec un i cassoulette l’altre; i de postres, tots dos el gâteau aux noix (un pastís de nous típic de la zona que és boníssim!). Aquest restaurant està classificat com a Monument històric perquè té la particularitat de posseir una cavitat amb pintures rupestres que es poden visitar gratuïtament.
Havent sopat, plovia amb força, per tant, hem enfilat el camí de tornada i cap a dormir.
Prehistòria en estat pur: La Vézère (dia 2: 06/04/12)
La zona del Perigord Negre està banyada per dos rius que donen nom a les dues valls que la conformen: la vall del riu Vezere i la vall del Dordonya. Avui descobrim la primera vall.
Anem a visitar les Cabanes du Breuil (encara a la Dordonya). Són cabanes construïdes amb la tècnica de la pedra seca durant els segles XIX i XX i formen part del patrimoni històric francès. No és una visita imprescindible de fer, però hi ha oques, ànecs i un gall dindi corrent lliurement per l’espai, per tant, la nena s’ha divertit força.
Hem seguit cap a Les Eyzies-de-Tayac, on hem aprofitat per dinar a Au coup de Silex, un restaurant petitó on hem gaudit d’un menú molt bo a bon preu. A Les Eyzies, hi ha el Centre d’acollida de la prehistòria (conegut per PIP). És un edifici enorme molt modern que es reconeix a simple vista ja que és l’únic d’aquestes característiques en tota la zona. Allà es pot agafar informació sobre les visites i horaris de diferents coves prehistòriques interessants dels voltants. Tot i que la que té més nomenada és la Lascaux II (reproducció de la cova original), nosaltres hem optat per la de Rouffignac, que és original. Té uns horaris de visita limitats, a la tarda, aconsellen ser-hi a les 14h en punt per garantir la compra de les entrades quan obren les taquilles. La cova és molt gran, d’un 8 km de llarg dels quals se’n recorren uns 2 km amb un tren elèctric que efectua paradetes en punts d’interès per tal que la guia faci les explicacions oportunes. La visita només es pot realitzar en francès. La cova és un santuari dels mamuts, ja que hi són representats per tot arreu. Quan el tren arriba a la sala principal, anomenada el gran plafó, pots observar les pintures amb tota la seva magnificència i la veritat és que sobta la precisió amb la qual estan fetes! Mamuts, bisons, rinoceronts, cavalls... més de 60 animals representats pel sostre. A part de les pintures rupestres, també es pot observar els jaç dels óssos que hivernaven dins la cova.
Meravellats per l’experiència, hem anat cap a la Roque Saint-Cristophe. Era una ciutat que es va construir aferrada a la roca d’un altiplà que domina la vall del riu Vezere. S’estima que la seva primera ocupació va ser durant el Neardental (50.000 anys a.C) i posteriorment per l’home de Cromanyó (25.000 anys a.C). Durant l’Edat Mitja, va viure l’època de màxima esplendor, a partir del segle X, quan el bisbe Frotaire de Périgueux fa edificar-hi una fortalesa per protegir el poble de les invasions vikingues. Actualment, has de fer volar la imaginació per reproduir el que devia haver estat la ciutat, però amb l’ajuda de les maquetes i els dibuixos distribuïts a cada pas, no costa fer l’esforç. Passeges per una obertura de més d’1 km de llarg i de 5 pisos d’alçada (no es pot accedir a tots per qüestions de seguretat). És al·lucinant la celeritat amb la qual es detectava l’enemic des d’una zona estratègica com aquesta! Ens ha agradat molt la visita.
Abans de tornar a Sarlat, ens hem arribat fins a Saint-Léon-sur-Vezère. És un poblet de postal, amb un bonic passeig per la vora del riu Vezere, que reflecteix la silueta d’un castell de conte de princeses. Amb les ninetes encisades per la imatge, hem tornat cap a Sarlat per sopar i agafar forces per l’endemà.
Padirac i Rocamadour: el Lot (dia 3: 07/04/12)
Dissabte, dia de mercat a Sarlat. De bon matí, aprofitem per fer-hi un tomb. Ens ho han recomanat molt i és bonic de veure. Tot el casc antic és ple de parades de productes típics, de roba, d'artesania, etc.
Avui només farem dues visites perquè hi ha una bona tirada quilomètrica entre cada destinació.
La Gouffre de Padirac és un dels punts turístics més concorreguts de la zona, tant a nivell nacional com de turistes estrangers. Hem llegit que les cues per accedir a l'interior són esfereïdores en hores punta. Per tant, hem decidit anar-hi a l'hora de dinar dels francesos i ho hem encertat de ple, ja que hem entrat de seguida. En canvi, quan hem sortit, hem pogut ratificar que la fama del lloc és justificada ja que la cua d'accés era vertiginosa tot i no ser temporada alta.
La cova se situa al departament del Lot. És una cova natural espectacular que té un riu interior navegable al qual arribes després de baixar a través d'un pou de 103 metres de profunditat, format quan es va ensorrar part del sostre de la cova. Les filtracions de l'aigua han creat formes misterioses i màgiques que deixen volar la imaginació: milions d'estalactites i estalagmites aglutinades en diferents galeries. L'estalactita més gran, de 60 metres d'alçada, es pot veure durant el passeig en barca pel riu. Però el que em va impactar més va ser la sala "Grand Dôme", ja que allà s'observen els diferents nivells d'alçada i de terrasses que han anat forjant les sinuoses formes i creacions artístiques naturals.
Presa d'internet, ja que no es pot fotografiar l'interior de la cova
El descobridor de la cova, Edouard-Alfred Martel, el 1889 va recórrer 2.400m del riu amb una llanterna i una barqueta! això sí que té mèrit!
Consells pràctics: hi ha una mica de fred, per tant, val la pena abrigar-se. També és important saber que hi ha zones on l'aigua regalima del sostre i forma bassals a terra. Unes bótes d'aigua pels més menuts poden ser d'utilitat.
Rocamadour és un centre de pelegrinatge des de l'antiguitat. L'onomàstica de l'indret es deu a la descoberta de les relíquies de San Amador a l'interior del santuari i impacta la construcció del poble, o millor dit, del santuari aferrat a la roca. El poble en sí, molt turístic, se situa a sota del mateix. L'accés de pujada o baixada es realitza a través d'un munt d'escales de pedra. Igualment per accedir al castell, ubicat per sobre del santuari. En aquest cas, pots recórrer un viacrucis entre un monument i l'altre.
És un emplaçament que destaca pels diferents aspectes llegendaris, com ara l'espasa de l'heroi francès Roland, que està clavada a la roca. O també la Verge Negra.
Per obtenir una bona vista de Rocamadour, us recomano agafar el cotxe i desplaçar-vos carretera enllà fins a quedar en paral·lel al poble. Des d'aquest punt es poden fer boniques fotos panoràmiques.
Si us agrada el foie i els productes derivats de l'ànec, un bon consell és parar a una de les granges que es troben a peu de carretera, ja que la venta és directa en els llocs on així ho anuncien i, si us interessa, n'hi ha que fan visites guiades i més o menys improvisades per la granja.
La Vallée de la Dordogne (dia 4: 08/04/12)
Dia de moltes visites! Comencem amb Chastelnaud. És un dels castells més turístics de la zona i vam haver de pagar 3 € per aparcar. Normalment, a tot arreu tens opció d'aparcar gratuïtament una mica allunyat del centre, però aquest no és el cas que ens ocupa. No hem fet la visita a l'interior, ens hem limitat a passejar pel poble i a fer alguna activitat orientada a la mainada.
Abans de dinar, volíem anar a La Roque Gageac per fer-hi un tomb amb gabarra pel riu Dordonya. Les gabarres eren les barques utilitzades per transportar mercaderies a través del riu tot i que, actualment, es dediquen a transportar turistes durant 40 minuts tot explicant-los la història de l'indret. Des del riu, pots veure diferents castells de la zona i n'obtens un punt de vista diferent. El poble de La Roque Gageac, tot i que és molt bonic, consta gairebé exclusivament d'un carrer que enfila roca amunt.
A peu de riu hi ha una zona acondicionada per fer-hi pícnic. Molts francesos hi van amb la família, molt ben preparats amb estovalles i menjars preparats de casa. Els més menuts, es poden divertir a la zona d'esbarjo amb gronxadors i tobogans.
Havent dinat, ens hem encaminat cap als Jardins de Marqueyssac. Són una gran extensió de terreny ajardinada que presideix el cim d'un meandre de la Dordonya (a uns 200m d'alçada) i que ofereix unes bones panoràmiques de la vall.
Per diferents punts i monuments de la zona es celebren activitats dirigides als més menuts per tal de celebrar la Pasqua. Als Jardins, s'hi havien organitzat diferents tallers als quals hem participat encantats. Hem pogut pintar ous de porexpan amb pinzells i materials de manualitats com llanes, purpurines, etc. I també hem participat en la gimcana per als més menuts que consistia en trobar ous de diferents colors amagats sota monticles de palla en un dels trams tancats dels Jardins. Els nens i nenes més grans tenien una altra gimcana més adequada al seu nivell.
Com que volíem veure algun castell per dins, ens hem dirigit cap a Beynac. Ens havíem documentat i els fòrums recomanaven la visita d'aquest castell enfront de Chastelnaud. No ens en vam penedir perquè està molt ben conservat i pots recrear-hi fàcilment escenes quotidianes de la vida a l'època medieval.
Per acabar la jornada i abans de tornar a Sarlat, hem parat a la ciutat fortificada de Domme. Conserva part de les muralles que protegeixen el poblat. Hem pogut fer una visita pel poble però no massa res més perquè se'ns ha fet tard i l'Ànnia està tan cansada que s'acaba adormint al cotxet. Aprofitem la calma per fer un bon sopar en un dels restaurants de la plaça.
Saint-Cirque-Lappopie (dia 5: tornada a casa)
Avui és el darrer dia d'aquesta escapada. Ens llevem ben d'hora, gaudim de l'esmorzar que ens ha preparat la mestressa i anem cap a Sarlat. És dilluns de Pasqua. En tota aquesta zona, per celebrar Pâques, ens ha sorprès gratament el munt d'activitats que s'organitzen pels més menuts. Sarlat ha omplert els seus carrers d'ous de colors. Cada zona té amagats ous d'un color determinat i les famílies participen en una gimcana per trobar un ou de cada color. A mida que els van aconseguint, reben un obsequi de xocolatines per endolcir la jornada. L'Ànnia s'ho ha passat d'allò més bé.
No ens podem entretenir més perquè volem fer una parada a mig camí. Destinació: Saint-Cirque-Lappopie, població situada al departament del Lot. És un encantador poblet penjat d'un penya-segat. Les millors panoràmiques es prenen abans d'entrar al poble, ja que tens una visió de conjunt de l'estampa. Val a dir que és difícil aparcar el cotxe en zona de no pagament, n'hi ha poc i et condiciona a pujar les empinades pendents poble amunt.
Hem dinat a Le Cantou, un restaurant familiar de cuina tradicional boníssima. I havent dinat, aprofitant que l'Ànnia fa migdiada, hem enfilat rumb a casa i hem posat fi al viatget.
Se situa a uns 420km de casa, que vénen a ser unes 6 horetes amb cotxe anant tranquil·lament. Per tant, és una bona destinació per passar-hi uns quants dies i a més, resulta molt interessant a diferents nivells: cultural, paisatgística, històrica i gastronòmicament. Fet que es tradueix en una important concentració de jaciments i coves prehistòriques, un munt de castells impressionants, unes delícies a base de foie, magret i oques guisades que fonen el paladar...
Sarlat-Le-Canéda (arribada: 05/04/12)
Per arribar a Sarlat pots anar-hi per Puigcerdà o bé per La Jonquera. Tot i que des de casa nostra semblaria que l’opció més ràpida és la primera, hem optat per La Jonquera ja que, tot i haver-hi uns 100 km més de diferència, ens estalviem de fer la collada de Toses amb la nena.
Tardem unes 6 hores fins a Sarlat-le-Canéda i hi arribem a temps per familiaritzar-nos amb l’espai on dormirem durant les 5 nits: Ô Claire de lune. Qualitat preu està molt bé i el millor de tot és que hi estàs sol. L’habitació és molt espaiosa i disposes d’un porxo on la propietària cada matí et prepara un bon esmorzar. Els propietaris són forners, per tant, la qualitat del pa i dels brioixos està garantida. Al porxo, tenim a disposició microones, torradora, cafetera, nevera-congelador, bullidor... L’inconvenient més gran que hem trobat és que el lavabo no és dins l’habitació sinó al final del passadís. En aquests moments, encara estan arranjant l’espai i la idea és que d’aquí a no res, el bany de la suite estarà disponible. En el moment en que estigui enllestit, la Gabrielle, la mestressa, ens ha explicat que llogaran la resta d’habitacions ubicades al llarg del passadís que va de la suite al bany comunitari. Crec que, arribats a aquest punt, perdrà cert encant perquè es trencarà la privacitat i la intimitat de la qual nosaltres hem gaudit. En fi, la Gabrielle és molt amable i discreta. De fet, és tant sigil·losa, que amb prou feines la vèiem quan ens venia a preparar l’esmorzar.
Seguint la seva recomanació, hem anat a sopar a l’auberge Le Mirandol. La qualitat del seu menú és molt acceptable. Hem menjat: foie-gras micuit de primer; de segon, magret d’ànec un i cassoulette l’altre; i de postres, tots dos el gâteau aux noix (un pastís de nous típic de la zona que és boníssim!). Aquest restaurant està classificat com a Monument històric perquè té la particularitat de posseir una cavitat amb pintures rupestres que es poden visitar gratuïtament.
Havent sopat, plovia amb força, per tant, hem enfilat el camí de tornada i cap a dormir.
Prehistòria en estat pur: La Vézère (dia 2: 06/04/12)
La zona del Perigord Negre està banyada per dos rius que donen nom a les dues valls que la conformen: la vall del riu Vezere i la vall del Dordonya. Avui descobrim la primera vall.
Anem a visitar les Cabanes du Breuil (encara a la Dordonya). Són cabanes construïdes amb la tècnica de la pedra seca durant els segles XIX i XX i formen part del patrimoni històric francès. No és una visita imprescindible de fer, però hi ha oques, ànecs i un gall dindi corrent lliurement per l’espai, per tant, la nena s’ha divertit força.
Hem seguit cap a Les Eyzies-de-Tayac, on hem aprofitat per dinar a Au coup de Silex, un restaurant petitó on hem gaudit d’un menú molt bo a bon preu. A Les Eyzies, hi ha el Centre d’acollida de la prehistòria (conegut per PIP). És un edifici enorme molt modern que es reconeix a simple vista ja que és l’únic d’aquestes característiques en tota la zona. Allà es pot agafar informació sobre les visites i horaris de diferents coves prehistòriques interessants dels voltants. Tot i que la que té més nomenada és la Lascaux II (reproducció de la cova original), nosaltres hem optat per la de Rouffignac, que és original. Té uns horaris de visita limitats, a la tarda, aconsellen ser-hi a les 14h en punt per garantir la compra de les entrades quan obren les taquilles. La cova és molt gran, d’un 8 km de llarg dels quals se’n recorren uns 2 km amb un tren elèctric que efectua paradetes en punts d’interès per tal que la guia faci les explicacions oportunes. La visita només es pot realitzar en francès. La cova és un santuari dels mamuts, ja que hi són representats per tot arreu. Quan el tren arriba a la sala principal, anomenada el gran plafó, pots observar les pintures amb tota la seva magnificència i la veritat és que sobta la precisió amb la qual estan fetes! Mamuts, bisons, rinoceronts, cavalls... més de 60 animals representats pel sostre. A part de les pintures rupestres, també es pot observar els jaç dels óssos que hivernaven dins la cova.
Meravellats per l’experiència, hem anat cap a la Roque Saint-Cristophe. Era una ciutat que es va construir aferrada a la roca d’un altiplà que domina la vall del riu Vezere. S’estima que la seva primera ocupació va ser durant el Neardental (50.000 anys a.C) i posteriorment per l’home de Cromanyó (25.000 anys a.C). Durant l’Edat Mitja, va viure l’època de màxima esplendor, a partir del segle X, quan el bisbe Frotaire de Périgueux fa edificar-hi una fortalesa per protegir el poble de les invasions vikingues. Actualment, has de fer volar la imaginació per reproduir el que devia haver estat la ciutat, però amb l’ajuda de les maquetes i els dibuixos distribuïts a cada pas, no costa fer l’esforç. Passeges per una obertura de més d’1 km de llarg i de 5 pisos d’alçada (no es pot accedir a tots per qüestions de seguretat). És al·lucinant la celeritat amb la qual es detectava l’enemic des d’una zona estratègica com aquesta! Ens ha agradat molt la visita.
Abans de tornar a Sarlat, ens hem arribat fins a Saint-Léon-sur-Vezère. És un poblet de postal, amb un bonic passeig per la vora del riu Vezere, que reflecteix la silueta d’un castell de conte de princeses. Amb les ninetes encisades per la imatge, hem tornat cap a Sarlat per sopar i agafar forces per l’endemà.
No ens podem entretenir més perquè volem fer una parada a mig camí. Destinació: Saint-Cirque-Lappopie, població situada al departament del Lot. És un encantador poblet penjat d'un penya-segat. Les millors panoràmiques es prenen abans d'entrar al poble, ja que tens una visió de conjunt de l'estampa. Val a dir que és difícil aparcar el cotxe en zona de no pagament, n'hi ha poc i et condiciona a pujar les empinades pendents poble amunt.
Hem dinat a Le Cantou, un restaurant familiar de cuina tradicional boníssima. I havent dinat, aprofitant que l'Ànnia fa migdiada, hem enfilat rumb a casa i hem posat fi al viatget.
Padirac i Rocamadour: el Lot (dia 3: 07/04/12)
Dissabte, dia de mercat a Sarlat. De bon matí, aprofitem per fer-hi un tomb. Ens ho han recomanat molt i és bonic de veure. Tot el casc antic és ple de parades de productes típics, de roba, d'artesania, etc.
Avui només farem dues visites perquè hi ha una bona tirada quilomètrica entre cada destinació.
La Gouffre de Padirac és un dels punts turístics més concorreguts de la zona, tant a nivell nacional com de turistes estrangers. Hem llegit que les cues per accedir a l'interior són esfereïdores en hores punta. Per tant, hem decidit anar-hi a l'hora de dinar dels francesos i ho hem encertat de ple, ja que hem entrat de seguida. En canvi, quan hem sortit, hem pogut ratificar que la fama del lloc és justificada ja que la cua d'accés era vertiginosa tot i no ser temporada alta.
La cova se situa al departament del Lot. És una cova natural espectacular que té un riu interior navegable al qual arribes després de baixar a través d'un pou de 103 metres de profunditat, format quan es va ensorrar part del sostre de la cova. Les filtracions de l'aigua han creat formes misterioses i màgiques que deixen volar la imaginació: milions d'estalactites i estalagmites aglutinades en diferents galeries. L'estalactita més gran, de 60 metres d'alçada, es pot veure durant el passeig en barca pel riu. Però el que em va impactar més va ser la sala "Grand Dôme", ja que allà s'observen els diferents nivells d'alçada i de terrasses que han anat forjant les sinuoses formes i creacions artístiques naturals.
El descobridor de la cova, Edouard-Alfred Martel, el 1889 va recórrer 2.400m del riu amb una llanterna i una barqueta! això sí que té mèrit!
Consells pràctics: hi ha una mica de fred, per tant, val la pena abrigar-se. També és important saber que hi ha zones on l'aigua regalima del sostre i forma bassals a terra. Unes bótes d'aigua pels més menuts poden ser d'utilitat.
Avui només farem dues visites perquè hi ha una bona tirada quilomètrica entre cada destinació.
La Gouffre de Padirac és un dels punts turístics més concorreguts de la zona, tant a nivell nacional com de turistes estrangers. Hem llegit que les cues per accedir a l'interior són esfereïdores en hores punta. Per tant, hem decidit anar-hi a l'hora de dinar dels francesos i ho hem encertat de ple, ja que hem entrat de seguida. En canvi, quan hem sortit, hem pogut ratificar que la fama del lloc és justificada ja que la cua d'accés era vertiginosa tot i no ser temporada alta.
La cova se situa al departament del Lot. És una cova natural espectacular que té un riu interior navegable al qual arribes després de baixar a través d'un pou de 103 metres de profunditat, format quan es va ensorrar part del sostre de la cova. Les filtracions de l'aigua han creat formes misterioses i màgiques que deixen volar la imaginació: milions d'estalactites i estalagmites aglutinades en diferents galeries. L'estalactita més gran, de 60 metres d'alçada, es pot veure durant el passeig en barca pel riu. Però el que em va impactar més va ser la sala "Grand Dôme", ja que allà s'observen els diferents nivells d'alçada i de terrasses que han anat forjant les sinuoses formes i creacions artístiques naturals.
 |
| Presa d'internet, ja que no es pot fotografiar l'interior de la cova |
El descobridor de la cova, Edouard-Alfred Martel, el 1889 va recórrer 2.400m del riu amb una llanterna i una barqueta! això sí que té mèrit!
Consells pràctics: hi ha una mica de fred, per tant, val la pena abrigar-se. També és important saber que hi ha zones on l'aigua regalima del sostre i forma bassals a terra. Unes bótes d'aigua pels més menuts poden ser d'utilitat.
Rocamadour és un centre de pelegrinatge des de l'antiguitat. L'onomàstica de l'indret es deu a la descoberta de les relíquies de San Amador a l'interior del santuari i impacta la construcció del poble, o millor dit, del santuari aferrat a la roca. El poble en sí, molt turístic, se situa a sota del mateix. L'accés de pujada o baixada es realitza a través d'un munt d'escales de pedra. Igualment per accedir al castell, ubicat per sobre del santuari. En aquest cas, pots recórrer un viacrucis entre un monument i l'altre.
És un emplaçament que destaca pels diferents aspectes llegendaris, com ara l'espasa de l'heroi francès Roland, que està clavada a la roca. O també la Verge Negra.
Per obtenir una bona vista de Rocamadour, us recomano agafar el cotxe i desplaçar-vos carretera enllà fins a quedar en paral·lel al poble. Des d'aquest punt es poden fer boniques fotos panoràmiques.
Si us agrada el foie i els productes derivats de l'ànec, un bon consell és parar a una de les granges que es troben a peu de carretera, ja que la venta és directa en els llocs on així ho anuncien i, si us interessa, n'hi ha que fan visites guiades i més o menys improvisades per la granja.
És un emplaçament que destaca pels diferents aspectes llegendaris, com ara l'espasa de l'heroi francès Roland, que està clavada a la roca. O també la Verge Negra.
Per obtenir una bona vista de Rocamadour, us recomano agafar el cotxe i desplaçar-vos carretera enllà fins a quedar en paral·lel al poble. Des d'aquest punt es poden fer boniques fotos panoràmiques.
Si us agrada el foie i els productes derivats de l'ànec, un bon consell és parar a una de les granges que es troben a peu de carretera, ja que la venta és directa en els llocs on així ho anuncien i, si us interessa, n'hi ha que fan visites guiades i més o menys improvisades per la granja.
La Vallée de la Dordogne (dia 4: 08/04/12)
Dia de moltes visites! Comencem amb Chastelnaud. És un dels castells més turístics de la zona i vam haver de pagar 3 € per aparcar. Normalment, a tot arreu tens opció d'aparcar gratuïtament una mica allunyat del centre, però aquest no és el cas que ens ocupa. No hem fet la visita a l'interior, ens hem limitat a passejar pel poble i a fer alguna activitat orientada a la mainada.
Abans de dinar, volíem anar a La Roque Gageac per fer-hi un tomb amb gabarra pel riu Dordonya. Les gabarres eren les barques utilitzades per transportar mercaderies a través del riu tot i que, actualment, es dediquen a transportar turistes durant 40 minuts tot explicant-los la història de l'indret. Des del riu, pots veure diferents castells de la zona i n'obtens un punt de vista diferent. El poble de La Roque Gageac, tot i que és molt bonic, consta gairebé exclusivament d'un carrer que enfila roca amunt.
A peu de riu hi ha una zona acondicionada per fer-hi pícnic. Molts francesos hi van amb la família, molt ben preparats amb estovalles i menjars preparats de casa. Els més menuts, es poden divertir a la zona d'esbarjo amb gronxadors i tobogans.
Havent dinat, ens hem encaminat cap als Jardins de Marqueyssac. Són una gran extensió de terreny ajardinada que presideix el cim d'un meandre de la Dordonya (a uns 200m d'alçada) i que ofereix unes bones panoràmiques de la vall.
Per diferents punts i monuments de la zona es celebren activitats dirigides als més menuts per tal de celebrar la Pasqua. Als Jardins, s'hi havien organitzat diferents tallers als quals hem participat encantats. Hem pogut pintar ous de porexpan amb pinzells i materials de manualitats com llanes, purpurines, etc. I també hem participat en la gimcana per als més menuts que consistia en trobar ous de diferents colors amagats sota monticles de palla en un dels trams tancats dels Jardins. Els nens i nenes més grans tenien una altra gimcana més adequada al seu nivell.
Com que volíem veure algun castell per dins, ens hem dirigit cap a Beynac. Ens havíem documentat i els fòrums recomanaven la visita d'aquest castell enfront de Chastelnaud. No ens en vam penedir perquè està molt ben conservat i pots recrear-hi fàcilment escenes quotidianes de la vida a l'època medieval.
Per acabar la jornada i abans de tornar a Sarlat, hem parat a la ciutat fortificada de Domme. Conserva part de les muralles que protegeixen el poblat. Hem pogut fer una visita pel poble però no massa res més perquè se'ns ha fet tard i l'Ànnia està tan cansada que s'acaba adormint al cotxet. Aprofitem la calma per fer un bon sopar en un dels restaurants de la plaça.
Abans de dinar, volíem anar a La Roque Gageac per fer-hi un tomb amb gabarra pel riu Dordonya. Les gabarres eren les barques utilitzades per transportar mercaderies a través del riu tot i que, actualment, es dediquen a transportar turistes durant 40 minuts tot explicant-los la història de l'indret. Des del riu, pots veure diferents castells de la zona i n'obtens un punt de vista diferent. El poble de La Roque Gageac, tot i que és molt bonic, consta gairebé exclusivament d'un carrer que enfila roca amunt.
A peu de riu hi ha una zona acondicionada per fer-hi pícnic. Molts francesos hi van amb la família, molt ben preparats amb estovalles i menjars preparats de casa. Els més menuts, es poden divertir a la zona d'esbarjo amb gronxadors i tobogans.
Havent dinat, ens hem encaminat cap als Jardins de Marqueyssac. Són una gran extensió de terreny ajardinada que presideix el cim d'un meandre de la Dordonya (a uns 200m d'alçada) i que ofereix unes bones panoràmiques de la vall.
Com que volíem veure algun castell per dins, ens hem dirigit cap a Beynac. Ens havíem documentat i els fòrums recomanaven la visita d'aquest castell enfront de Chastelnaud. No ens en vam penedir perquè està molt ben conservat i pots recrear-hi fàcilment escenes quotidianes de la vida a l'època medieval.
Per acabar la jornada i abans de tornar a Sarlat, hem parat a la ciutat fortificada de Domme. Conserva part de les muralles que protegeixen el poblat. Hem pogut fer una visita pel poble però no massa res més perquè se'ns ha fet tard i l'Ànnia està tan cansada que s'acaba adormint al cotxet. Aprofitem la calma per fer un bon sopar en un dels restaurants de la plaça.
Saint-Cirque-Lappopie (dia 5: tornada a casa)
Avui és el darrer dia d'aquesta escapada. Ens llevem ben d'hora, gaudim de l'esmorzar que ens ha preparat la mestressa i anem cap a Sarlat. És dilluns de Pasqua. En tota aquesta zona, per celebrar Pâques, ens ha sorprès gratament el munt d'activitats que s'organitzen pels més menuts. Sarlat ha omplert els seus carrers d'ous de colors. Cada zona té amagats ous d'un color determinat i les famílies participen en una gimcana per trobar un ou de cada color. A mida que els van aconseguint, reben un obsequi de xocolatines per endolcir la jornada. L'Ànnia s'ho ha passat d'allò més bé.
Hem dinat a Le Cantou, un restaurant familiar de cuina tradicional boníssima. I havent dinat, aprofitant que l'Ànnia fa migdiada, hem enfilat rumb a casa i hem posat fi al viatget.
Molt interessant!! Provarem aquest estiu
ResponEliminahola, justament ara estem preparant un segon viatge a aquesta mateixa zona amb tota la família! Miraré de publicar la informació per si et serveix ja que visitarem indrets nous... M'alegro que t'hagi estat d'utilitat
ResponEliminaHola. bona nit.
ResponEliminaNosaltres estem interessats a passar-hi uns dies aquests agost. Ens podrieu recomanar algun allotjament?
Gràcies
Hola, bones, és una zona amb moltes activitats per fer. Segur que us agrada! Nosaltres hi hem anat 2 vegades i encara tenim "pendientes" per tornar-hi a anar, hehehe A l'estiu es fan moltes activitats aquàtiques als 2 rius que segur que podreu aprofitar. Et deixo el link de l'altre blog on tinc més informació de la zona i de l'allotjament a: https://lafamiliaviatgera.wordpress.com/ Et recomano molt l'allotjament on vam estar. Si sou una família, la gïte O Claire de Lune és genial, i qualitat preu té bona relació. Però està molt sol·licitada. Et recomano que t'hi posis en contacte de seguida que ho tinguis clar. Les habitacions del Petit Prince també tenen molt encant. Espero haver-te ajudat! Bon viatge!
ResponEliminaBon dia , nosaltres demà hi anem a passar 4 dies, tot i que la ruta que volem fer es practicament igual que la que vareu fer, m'ha agradat molt la teva explicaciò, suposu ho passarem tant be com vosaltres.
ResponEliminasalut