Juliol-agost de 2012 (18 dies)
Aquest estiu ens atrevim a anar més lluny ja que l'experiència de l'any passat va ser molt positiva i l'Ànnia es va adaptar a la perfecció al viatge.
Hem valorat diferents opcions però el tema avió no el veiem massa clar, per tant, tornem a optar per un itinerari que puguem fer amb cotxe. Destinació: França! Durant 18 dies descobrirem racons fantàstics dels Alps francesos, La Provença i la Costa Blava.
Lyon (26 i 27/07/12)
26/07
El viatge de Ripoll a Lyon (579 km) ha estat més llarg i cansat del previst perquè hem trobat dos "bouchons" a l'entrada de la ciutat que ens han fet anar a 10 km/h durant un bon tram. Tot i així, l'Ànnia ha aguantat estoicament, per tant, res a dir!
 |
| El riu Roine |
A la tarda, hem iniciat la ruta per la ciutat. És sorprenentment encantadora. La veritat és que vam escollir Lyon com a punt estratègic per iniciar les visites que realment ens atreien, però la ciutat ens ha captivat: combina fantàsticament modernitat amb història, és agradable, interessant, jove i viva!
La zona comercial, més moderna (Presqu'île) té un caire elegant amb les seves façanes renaixentistes ben arrenglerades, cadascuna competint en bellesa amb l'edifici veí. Tot de places espaioses, amb escultures ben treballades et surten al pas freqüentment donant sensació d'espaiosa llibertat. Destaca la plaça Bellecour, on hi ha l'estàtua eqüestre del rei Lluís XIV i també l'oficina de turisme i les parades de metro A i D. Cal veure l'escultura de la plaça Des Terraux és una font construïda amb 21 tones de plom pel pare de l'estàtua de la Llibertat, Fréderic-Auguste Bartholdi.
Qüestions pràctiques:
- De 19 a 9 hores l'aparcament és gratuït a la zona comercial.
- L'oficina de turisme tanca a partir de les 18 hores.
- Els i les lioneses són molt atents i de seguida que et veuen amb un plànol s'ofereixen per ajudar-te en el que puguin. Val la pena aprofitar-ho!
27/07
El "Vieux Lyon" és encantador, sobretot de nit, quan una lluminositat ataronjada s'apodera de tots els carrerons conferint-los un clima encisador. Les cases medievals i renaixentistes fan guàrdia a banda i banda dels estrets carrers adoquinats i deixen pas a placetes engalanades amb les tradicionals estovalles de quadrets blancs i vermells que assenyalen la presència de múltiples "blouchons" (restaurants típics de la ciutat, amb estretes taules a tocar les unes de les altres, sovint amb bancs de fusta compartits amb altres comensals).
Al mateix barri, hi ha la catedral de St. Jean amb el famós rellotge astronòmic construït entre els segles XI-XVI i reconstruït en nombroses ocasions pels desperfectes fruit de diferents guerres i revoltes (tot i així asseguren que la major part del rellotge és original). Si voleu veure les campanades són a les 12, 14, 15 i 16 hores).
El barri "Croix Rousse", cada dia al matí, excepte dilluns, para un mercat al llarg del Boulevard de la Croix-Rousse. Presenta productes agrícoles de la zona, carn, lactis, peix...
 |
| Les Pentes |
És interessant, en aquesta mateixa zona fer la ruta dels "traboules", escales i escales entre passadissos secrets construïts pels teixidors de seda del s. XIX per transportar-la a resguard del vent. Són famoses les "pentes" d'aquest barri. Prepareu-vos per suar si les feu de pujada.
Si teniu temps, també es pot visitar La Fourvière, on els romans van construir la ciutat de Lugdunum fa 2 milions d'anys.
Annécy (28 i 29/07/12)
28/07
 |
| Annécy i els seus canals verds |
El llac, però, emmirallava les altes muntanyes a les seves aigües cristal·lines i et feia oblidar el bulliciós ambient urbà.
29/07
El diumenge l'hem dedicat a fer la volta al llac i descobrir els poblets dels voltants.
Duingt: hem aparcat en zona gratuïta i hem ascendit per una forta pendent per gaudir de les panoràmiques que oferia sobre el castell del llac (no es pot visitar perquè és de propietat privada). L'excursió pot seguir muntanya amunt però nosaltres no hi hem pujat.
Hem reprès la volta al llac i hem descobert un petit enclavament de gespa verda que ens convidava a estirar-nos-hi. Hi hem fet un pícnic per dinar i ens hem atrevit a banyar-nos al llac. Era menys freda del que esperava! Val la pena!!!
Talloires: un petit poblet que no pots deixar de visitar. Hi trobem l'Auberge Père Bisse i també un pintoresc port custodiat per unes altes muntanyes que hi donen un toc especial. És un municipi molt car perquè hi estiueja gent de poder adquisitiu molt elevat...
 |
| Port de Talloires |
Tornant, hem donat una segona oportunitat a Annécy. La veritat és que me n'he endut una altra impressió avui: sense les parades atapeïdes per tot arreu i amb molta menys gent que ahir, tot millorava!
Chamonix (30 i 31/07/12)
30/07
Ens hem llevat a les 5.30 a.m per ser ben d'hora a l'Aiguille du Midi, però quan hi hem arribat, el telefèric s'havia avariat i no garantien quan tornaria a funcionar!!! Canvi de plans immediat. Hem anat cap a Montenvers, a veure La Mer de Galce (40 km quadrats de glacera, la més gran d'Europa) que, per desgràcia, desapareix vertiginosament cada any que passa. Mary Shelly s'hi va inspirar per l'escena final de Frankinstein (a la seva època devia ser corprenedor). Cada any excaven una petita entrada sota la capa de glaç per tal d'estudiar la glacera i també perquè els turistes hi puguem entrar. Un tram de la baixada la pots fer amb telefèric, però tota la resta, l'has de fer a peu per unes escales col·locades a la roca. A mida que baixes, trobes indicacions cronològiques sobre el retrocés del glaç al llarg del temps! és desesperant de constatar com ha disminuït!
 |
| Panoràmica des de Plan Praz, tot dinant |
Per acabar el dia, hem anat amb cotxe als Grands-Montets. El primer contacte amb una glacera enfurismada d'altes esferes! Hi bufava un vent acanalat que tirava enrere i no hi havia ningú més tret de nosaltres i una altra parella (era la darrera ascensió del dia abans de tancar els telefèrics). Sort que anàvem molt abrigats, tot i així, l'Ànnia s'agafava a mi amb totes les seves forces (el soroll del vent era molt fort i el fred intens).
Hem dormit a Megève, un poble també d'alt nivell adquisitiu, com molts d'aquesta zona però realment bonic de veure.
Consells pràctics:
- Comprar el Multipass d'1 o 2 dies és altament recomanable. És car, però si penseu visitar més de dos o tres punts, ja surt a compte.
- Si voleu passar més d'un dia visitant els entorns de Chamonix, cosa que recomano molt, millor escollir un lloc per dormir més proper. Nosaltres vam escollir Megève perquè teníem pensat només estar un dia a Chamonix i llavors continuar la ruta. Però la realitat ens va condicionar a estar-hi dos dies i no me'n penedeixo gens ni mica!
31/07
 |
| Sortida dels alpinistes des d'Aiguille du Midi |
 |
| Plan d'Aiguille, 2.500m |
A tenir en compte: als menors de 4 anys només els deixen pujar fins a Plan d'Aguille, a 2.500m o sigui que nosaltres ens hem hagut de tornar l'ascensió fins a dalt mentre l'altre es quedava amb la nena esperant.
A la tarda, hem arribat fins a Grénoble. Evidentment, després de les fortes emocions del matí, res ens podia sorprendre. Per tant, ens hem pres la ciutat amb molta calma i a descansar d'hora...
Parc Natural de Vercos (01/08/12)
Ens hem permès el luxe de llevar-nos més tard de l'habitual per descarregar el cansament acumulat durant aquests darrers dies.
Hem visitat Lans-en-Vercos, on a l'oficina de turisme ens han recomanat una excursió assequible per fer amb la nena. Cap a les Gorges du Bruyant. és un passeig que voreja el riu, agradable i fàcil de fer amb mainada.
A la tarda, hem visitat la capital del Vercos: Villard-de-Lans. Si no tens temps de fer excursions per la zona, no hi ha massa res destacable a fer ni a visitar o sigui que hem tornat a Grénoble per fer-hi un tomb.
Un dia light que ens serveix de parèntesi entre el que hem viscut i el que viurem demà!
 |
| Gorges du Bruyant |
A la tarda, hem visitat la capital del Vercos: Villard-de-Lans. Si no tens temps de fer excursions per la zona, no hi ha massa res destacable a fer ni a visitar o sigui que hem tornat a Grénoble per fer-hi un tomb.
Un dia light que ens serveix de parèntesi entre el que hem viscut i el que viurem demà!
Alpe d'Huez (02/08/12)
Hem enfilat, amb cotxe, les mítiques 21 corbes de 14 km i un 7.9% de pendent mitjana. Té molt valor pujar-les amb bicicleta ja que, només de girar la corba i trobar-te davant l'orgullosa pendent desafiant-te, t'ha d'agafar fluixera de cop.
Alpe, més que un poble, són un conjunt d'apartaments i hotels a peu de pista, amb tots els serveis que se'n deriven per tal que als esquiadors no els falti de res. A l'hivern deu ser el paradís, ja que tot està molt ben preparat i pots gaudir de més 245 km de pistes esquiables per a tots els nivells! A l'estiu, en canvi, sembla la Meca dels ciclistes, tant de carretera com de bicicròs. L'adaptació de les pistes d'esquí a pistes de bicicròs és molt bona!
 |
| Llac Blanc (Alpe) |
A la tarda, hem fet la Rondée des Lacs. Es pot aparcar just al principi de la ruta i aquesta vegada sí que és un camí senyalitzat i de relativament fàcil accés (tot i que alguns punts has de travessar roquissams). Aquí, la temperatura és molt més elevada que al Lac Blanc i l'aigua s'empeltava dels tons verdosos de les muntanyes que rodejaven cada llac.
 |
| Rondée des Lacs (Alpe) |
Avignon (03/08/12)
De camí cap a Avinyó hem parat a Orange per veure el seu teatre romà. Té un casc antic petitíssim i de seguida l'hem recorregut tot.
Un cop arribats a Avinyó, el primer que hem anat a veure és el famós i cèlebre pont. Seguidament, el Palau dels Papes i tot l'entramat de monuments eclesiàstics que conformen el nucli turístic.
P.N. Lubéron (04/08/12)
Hem fet un itinerari improvisat, fruit de les informacions que hem recollit de la gent de la zona.
Fontaine-de-Vaucluse: és la mítica font on Petrarca plorava la seva estimada Laura. És molt curiós de
 |
| Fontaine-de-Vaucluse (Luberon) |
 |
| Gordes (Luberon) |
Oppède-le-Vieux: unes runes. Només hi hem parat 10 minuts justos per fer la passejadeta. Si no aneu sobrats de temps, us el podeu passar per alt.
Abbadye de Sénaque: a 2 km de Gordes, és la típica postal que trobes a totes les botigues provençals amb l'abadia envoltada de camps d'espígol florits. Malauradament, en aquesta època en què nosaltres hi som, l'espígol ja està segat.
Ménerbes: hi hem parat a dinar, però no té massa res a veure. És molt menys turístic que els pobles vistos fins ara.
Apt: per nosaltres ha estat una ciutat dormitori.
Sault: a 20 km al nord d'Apt. Tot i que no ho teníem previst, hem canviat ràpidament la visita per Apt per la cerca dels camps d'espígol florits. Ens han informat que al nord encara hi havia camps sense segar i no ens ho volíem perdre! Tot un espectacle de sensacions: cromàtiques i olfactives!!! Sense cap mena de dubte, ha estat el millor de tot el dia. Els pobles del nord del Luberon són molt menys turístics i per tant, molt més autèntics. Hem descobert els diferents tons de blau i lila corresponents als diferents tipus d'espígol. Quina olor, quin brunzir d'abelles i borinots! Espectacular!
 |
| Camps d'espígol de Sault (Luberon) |
Aix-en-Provence (05/08/12)
Al matí, hem visitat dos pobles més abans d'abandonar definitivament el Luberon: Lourmarin i Cucuron. M'han agradat molt.
Marseille (06 - 08/08/12)
06/08/12
Marsella la definiria com una ciutat de contrastos. La Canabière, considerada la rue principal de la ciutat i una de les seves artèries, no té massa res a destacar. En canvi, els carrers Paradis i Rome acullen les botigues més luxoses.
Nosaltres dormíem a La Castellane, una zona amb força restaurants i bars a banda i banda de la gran avinguda.
Només ens va faltar veure el Cuartier de Antiquaires, ja que quan hi vam passar, les botigues estaven tancades.
07/08/12
Les Calanques! Una bona opció per fer una escapada de nivell és fondejar les diferents calanques amb barca. Malauradament, no és el nostre cas ja que només hi podem destinar dos dies i ens encariria excessivament el pressupost el fet de llogar un veler...
Avui ens llevem molt, molt d'hora per fer una excursió a la Calanque Sugiton. És un trosset de paradís a la terra: aigües turqueses de diferents intensitats enmig d'una caleta amagada entre penya-segats. En arribar, com que era molt aviat, només hi havia una parella! No té preu! El sol, encara no banyava les aigües de la cala, per tant, a mida que penetrava al fons del mar, els seus raig ens oferien un ventall esplèndid de diferents blaus. A partir de mig matí, la visió i les sensacions ja no eren les mateixes ja que anava arribant gent.
L'accés a les Calanques no és fàcil ni ràpid. Potser per aquest motiu no són massa turístiques. Cal caminar un bon tram per arribar-hi i algunes de les més boniques no ens les han recomanat de fer per la dificultat del camí portant la nena petita. Penseu a portar aigua suficient ja que la tornada és dura si fa gaire calor (és de pujada).
08/08/12
A l'estiu és important consultar les prediccions d'obertura de cada calanca ja que en restringeixen l'accés segons les condicions climatològiques. Us en podeu informar a l'Oficina de Turisme de Marsella. Quan la senyalització és vermella vol dir que només s'hi pot accedir de 6 a 11h. Ahir Sugiton estava en vermell però ens hi vam estar tant com vam voler sense que ningú ens digués res. Per tant, avui hem anat a la Calanque Port Pin pensant que seria el mateix... Però a les 12h, uns guarda forestals (a peu i en barques) havien fet fora tothom explicant que era necessari per a la conservació ambiental i pel risc d'incendis a causa del vent i la sequedat del terreny. Port Pin és una calanca de més fàcil accés i per tant, rep més nombre de banyistes que altres calanques. Però no deixa de ser meravellosa: envoltada de pinedes i de sorra blanca amb aigües maragdes, netes, clares i de transparència perfecta.
La nostra intenció era arribar fins a la Calanca En Vau, però els guardes ens van informar que també l'havien desallotjat, per tant, canvi de plans.
A la tarda, hem visitat Cassis. Té un port molt bonic amb unes façanes de vius colors que hi donen un toc alegre que s'encomana.
Saint Tropez (09/08/12)
Luxe desbordant arreu on miris. Aquesta seria, per a mi, la definició de St. Tropez. Al port, els iats més luxosos que he vist mai; a l'aparcament del port, uns cotxes al·lucinants; a les botigues dels carrers més cèntrics, uns preus prohibitius i... amenitzant tot aquest aparador... un munt d'espectadors embadalits aglomerant-se a l'arribada de cada iat per veure algun famós o famosa... Sense paraules...
Si obviem tot el tema "glamourós" el poble és bonic i té racons plens de bellesa. Tot i així, si mai em perdo, no em busqueu a St. Tropez.
Arles (10/08/12)
Virem cap al sud. És una ciutat menys coquetona que les que hem vist fins ara més al nord però s'hi respira un ambient mediterrani sureny que m'atreu. L'amfiteatre està ben conservat tot i que no hi hem entrat perquè s'hi feien "corridas" de toros!!!
Al casc antic s'hi sopa bé per una bona relació qualitat-preu.
La Camarga (11/08/12)
Molt millor del que m'esperava. Creia que seria com el Delta de l'Ebre però el supera amb escreix. Hem pogut veure concentracions de flamencs i són espectaculars. Hem optat per iniciar, ben d'hora, una ruta poc turística i, com sempre, val la pena fer l'esforç de llevar-te aviat. Quant a la fauna autòctona, també hem pogut veure els cèlebres toros de La Camarga així com la libèl·lula escarlata.
Les salines (les marais salants) també són dignes de veure ja que conformen un mosaic de tons rosats i lilosos sensacional. Suposo que deu ser meravellós veure-les des de l'aire!
A la tarda, hem anat a Santes Maries del Mar, un típic poblet de la costa seu de molts gitanos. La tradició explica la històrica veneració de Santa Sara per part d'aquest col·lectiu. Si hi aneu, no deixeu de banyar-vos a la seva platja, d'aigua càlida i netíssima!
Toulouse (12/08/12)
Darrera etapa del periple per França: la Ciutat rosa! Hem fet una bona tirada en cotxe i només tenim la tarda per recordar la ciutat (hi hem estat en altres ocasions). A part dels edificis i les construccions amb maons vistos de color ataronjat, captiva especialment l'ambient juvenil i alegre de la ciutat. És una ciutat universitària i es nota tant de dia com de nit. Al capvespre, després de sopar, és molt recomanable fer un tomb per la riba del riu, farcida de grups de joves que conversen, ballen, festegen i es diverteixen aprofitant la calidesa del riu Garona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada