TOSSA DE MAR
Pont de l'11 de setembre de 2010
Hem passat un estiu únic i molt diferent però ara, ja ens morim de ganes de fer una escapadeta. Encara és molt petita i no ens atrevim a marxar gaire lluny. Escollim Tossa de Mar per passar-hi un cap de setmana llarg. És setembre i toca a la fi la temporada d’estiu, així que trobem un hotel econòmic a primera línia de mar.
De bon matí, aprofitem per anar a la platja. La sorra és gruixuda, fet que impedeix que la nena hi quedi arrebossada. El mar és dels que s’enfonsa de seguida i, tot i que no pensàvem posar-hi la nena perquè tot just tenia 3 mesos, crec que és més aconsellable anar a platges on toques de peus a terra uns quants metres mar endins, ja que resulta més fàcil subjectar la criatura si no t’has de preocupar de flotar tu també.
A l’hora de dinar, com que no coneixem gens el poble, entrem a un dels restaurants dels carrers més turístics. No ho encertem gaire perquè els seus preus econòmics atreuen molta gent i l’espai, tot i que és gran, està molt atapeït. La poca distància entre taules dificulta enormement estacionar-hi el cotxet sense entorpir les maniobres dels atrafegats cambrers. Donar el pit en aquestes condicions no resulta massa recomanable...
A la tarda, passegem per les muralles i pel centre neuràlgic de la vila. Està molt ben conservat i té unes vistes panoràmiques excel·lents des de diferents punts de la muralla. Durant el passeig, descobrim un restaurant un xic amagat en un carreró estret: Braseria Pini. Un consell, si hi voleu anar, reserveu amb antelació perquè és petit i s’omple de seguida, tant de turistes com de tossencs. A part de menjar-hi molt bé a un preu bastant assequible, hi estem molt tranquils. L’ambient i la decoració, entre natural i romàntica afavoreixen la sensació de calma. L’únic inconvenient és que no tenen lavabos adaptats per a nadons (són al primer pis i no tenen canviador). Per a la resta d’àpats, repetim el restaurant i sempre hi estem d’allò més bé. El tracte del personal també és cordial, per tant, totalment recomanable.
Sant Francesc és una cala que s’ubica al peu d’una urbanització de famílies benestants. Es pot aparcar el cotxe a la urbanització i baixar el tram d’escales fins a la platja. La sorra és gruixuda i el mar s’enfonsa de seguida.
A part del sol i la platja, hem aprofitat l’estada per fer una mica de turisme a punts situats a pocs kilòmetres de l’Ametlla: excursions per passar una tarda diferent. El Delta de l’Ebre ha estat la primera escapada. Declarat Parc Natural als anys 80' és un dels espais naturals més importants d'Europa pel que fa al volum d'espècies d'aus migratòries. En total, un 60% d'espècies d'ocells del món hi passen en algun moment o altre. En aquesta ocasió, a nosaltres no ens interessaven especialment les aus. El Delta és una zona molt àmplia i a cada punt on vas se t’obren diferents opcions per continuar la visita. Ens hem dirigit cap a Punta del Fangar, que és la península que penetra mar endins a la desembocadura de l’Ebre. Allà hi ha el famós i retratat Far del Fangar i també diuen que s’hi poden veure miratges, tot i que nosaltres no vam tenir aquesta sort. El que sí que vam poder veure van ser les dunes fixes a la platja de la Marquesa.
BLANES
Pont de Sant Joan, 2011
La nena acaba de fer 1 any. Camina tota sola però encara busca una mà que li doni més seguretat. Menja força de tot: verdures en forma de puré o aixafades, carn o peix tallat ben petit i algun làctic o fruita de postres. Continua prenent pit. Encara no li agrada viatjar en cotxe.
Mes de juny, s’acosten les vacances d’estiu i ja fa temps que estem planificant el primer “gran viatge en família”. Abans, però, volem fer una prova experimental... Uns amics ens han ofert un pis a Blanes i hem aprofitat l’oportunitat per passar-hi un cap de setmana. De Blanes, a part de passejar pel passeig marítim, des de la Pineda fins al port i de pujar a Sa Palomera per veure les onades trencar a peu de roca, també és recomanable anar a les caletes dels entorns. Les tres cales on vam anar s’agafen a la carretera que porta cap al Jardí Botànic, estan ben senyalitzades.
Santa Cristina, que pertany a Lloret de Mar, és molt diferent. De sorra fina i un mar que no s’enfonsa fins al cap d’uns metres. Si hi arribes d’hora, pots deixar el cotxe, aparcat sense pagar, relativament a prop. Si no, no et queda més opció que deixar-lo al pàrquing. Per accedir a la platja has de caminar una estoneta per una baixada de sorra força pronunciada. Però un cop hi arribes val la pena. És més empipadora la tornada cap al cotxe, ja que la baixada es converteix en una empinada pendent i la calor del sol és més sufocant...
Sa Boadella, que també pertany a Lloret, ens va agradar molt. És la cala menys intervinguda per la mà de l’home, suposo que hi té a veure el seu difícil accés. Pots deixar el cotxe al voral de la carretera que va de Blanes a Lloret i llavors has de fer un bon tram per un camí de bosc. En arribar, la cala queda arrecerada per les roques i la vegetació mediterrània li atorga un toc nostàlgic del que devia haver estat la Costa Brava abans de la seva explotació turística. Val a dir que aquesta cala la freqüenten persones nudistes, per tant, si algú no s’hi sent còmode, millor no anar-hi.
AMETLLA DE MAR
Darrera setmana de juliol de 2011
La nena té 13 mesos. Viatjar en cotxe no és el seu fort, plora una bona estona fins que s’adorm i costa distreure-la quan està desperta perquè vol baixar del cotxe. Menja bé i variat, continua fent pit. Dorm tota la nit al seu llit. És moguda de mena i la curiositat la porta a tafanejar tot el que veu. És feliç a prop d’altres criatures.
Per les vacances d’aquest estiu, hem planificat un viatge preciós per a conèixer el nord d’Espanya, però com que farem molts kilòmetres, ens volem relaxar uns quants dies a la platja abans de marxar. Hem optat per un hotel amb unes característiques que, d’entrada, ens ofereixen certa tranquil·litat: s’ubica a la Costa Daurada, per tant, les probabilitats d’assegurar el bon temps són altres; té 4 estrelles, és a dir, la qualitat hauria de ser alta; té una bona zona de piscines per a adults i per a nens; i el més important, no has d’agafar el cotxe per anar a la platja, ja que en té una literalment a tocar de l’hotel.
L’hotel es diu Hotel Ametlla de Mar. Els seus preus no són massa econòmics, però hi ha molta diferència entre el juny-juliol i l’agost (molt més car). S’ha de tenir en compte que gairebé sempre es pot aparcar gratuïtament als voltants de l’hotel, per tant, nosaltres no vam haver de pagar pàrquing.
La zona d’aigües està molt bé, ja que per als adults tens una piscina força gran i un jacuzzi exterior i per als més petits, una piscina de poca profunditat adaptada per a diferents edats. Al final de la zona d’aigües, una franja d’herba separa les piscines de la platja, que és d’ús gairebé exclusiu per als clients de l’hotel. No és una cala meravellosa però com que molta gent opta per la piscina, els que triem la platja gaudim de molta tranquil·litat. La visibilitat per a controlar els més petits i petites és molt bona i ells poden jugar amb total llibertat de moviments. La poca densitat de persones per metre quadrat també permet fer un bon escampall de joguines, matalassos, castells i galledes sense por de molestar ningú.
Cada tarda, s’obre la zona dels tallers per als més petitons de l’hotel . La nena encara és molt petita, però hi hem tret el cap i hem vist que s’hi feien jocs manuals, pintura, contes... a les 6 en punt, comença l’animació infantil a l’exterior. Quatre animadores ballen i canten cançons populars infantils espanyoles, cada dia les mateixes, de manera que els nens i les nenes s’acaben sabent les coreografies i les poden ballar.
El bufet lliure és força abundant i variat, per tant, vam trobar bones combinacions per a la nena. Com a primer plat, sempre podies trobar alguna sopa, puré o verdura i com a segon, disposen d’una gran planxa on et poden cuinar, al moment, el peix o la carn que escullis. Dos consells: el primer, abans d’escollir el menú, busqueu una trona!, en aquest hotel el perfil de client és d’una família jove amb un o més nens i/o nenes petites, és a dir, que també necessiten trona, per tant, tot i que n’hi ha força, algun dia ens vam haver d’esperar per aconseguir-ne una. Segon consell, disposeu d’un bon assortit de joguines, contes, llapis de colors i estris variats per a distreure la nena durant l’àpat...
A part del sol i la platja, hem aprofitat l’estada per fer una mica de turisme a punts situats a pocs kilòmetres de l’Ametlla: excursions per passar una tarda diferent. El Delta de l’Ebre ha estat la primera escapada. Declarat Parc Natural als anys 80' és un dels espais naturals més importants d'Europa pel que fa al volum d'espècies d'aus migratòries. En total, un 60% d'espècies d'ocells del món hi passen en algun moment o altre. En aquesta ocasió, a nosaltres no ens interessaven especialment les aus. El Delta és una zona molt àmplia i a cada punt on vas se t’obren diferents opcions per continuar la visita. Ens hem dirigit cap a Punta del Fangar, que és la península que penetra mar endins a la desembocadura de l’Ebre. Allà hi ha el famós i retratat Far del Fangar i també diuen que s’hi poden veure miratges, tot i que nosaltres no vam tenir aquesta sort. El que sí que vam poder veure van ser les dunes fixes a la platja de la Marquesa.
Parlant amb una senyora de la zona, ens va recomanar, com a curiositat, d’anar a visitar Riumar . És una vasta urbanització a tocar del mar, amb moltes casetes a la venta o de lloguer. Em va recordar, salvant totes les distàncies, a Marinador. A la platja, es pot fer un bonic passeig per una passarel·la de fusta (de pocs kilòmetres i apta per al cotxet).
La segona escapada que vam fer des de l’Ametlla va ser a Tortosa, la capital del Baix Ebre. S’hi celebraven els actes de cloenda de la Festa del Renaixement. La Festa, que se celebra des del 1996, rememora, a través d'una àmplia oferta d'activitats de caire lúdic i cultural, el període històric del segle XVI, un dels moments més interessants de la ciutat. Aquesta Festa s’ha declarat Fiesta de Interés Turístico Nacional i Festa d'Interès Turístic de Catalunya. Els carrers del nucli antic, s’omplen d'actors vestits d’època que amenitzen espectacles amb música i xerinola durant 4 dies. El darrer dia de la Festa, que va ser el que nosaltres vam viure, es fa una gran desfilada per l’Avinguda de la Generalitat. És bo anar-hi aviat ja que centenars de ciutadans i turistes omplen les dues bandes de l’avinguda de gom a gom.
Tercera sortida, destinació: Miravet. Se situa a la Ribera d’Ebre i per arribar-hi des de l’Ametlla, el camí més ràpid és travessant el riu Ebre pel pas de la barca, que és l’últim transbordador fluvial que creua el riu Ebre només amb l’ajuda del corrent de l’aigua, és a dir, sense motor. Cada trajecte en cotxe val 3€. Sembla increïble, però aquest pas de la barca és l’únic punt que connecta les dues riberes i tanca a les 19h en punt. Nosaltres no ho sabíem i, de tornada, vam haver de fer un munt de kilòmetres per tornar a l’hotel. El més visitat és el castell, famós, entre d’altres aspectes, per pertànyer a l’ordre dels templers. Aquests van ampliar el castell musulmà i el van convertir en una fortificació amb monestir d'estil romànic-cistercenc, amb un gran pati d'armes central. Tot el Castell transpira història i em va interessar especialment l’exposició que hi havia a l’església sobre les bruixes i la manipulació malintencionada que es va fer en contra d’elles per tot el coneixement que posseïen. A part del castell, val la pena fer una passejada pel poble de Miravet. És tot ell molt pintoresc i s’hi respira la calma i la confiança dels poblets petits on tothom coneix tothom. Aspectes pràctics: al Castell s’hi pot accedir amb cotxe i l’aparcament és gratuït. Nosaltres tampoc vam haver de pagar l’entrada ja que aquell dia feien portes obertes. Al poble, hi ha una cooperativa on tenen oli d’oliva de primera qualitat!
El darrer dia, enfilant el camí de tornada cap a casa, vam parar a Tarragona. La ciutat conserva moltes restes arqueològiques de l’època romana (moltes d’elles declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO). A part de visitar l’Amfiteatre, el Pretori, passejar pel Fòrum... em va captivar especialment la ciutat moderna. És un nucli antic molt acollidor i viu. Viu en tots els sentits, tant pels colors de les façanes com per la vida que s’hi aglutina: bars amb terrassetes a l’aire lliure, botigues petitones però amb encant... l’ambient em recorda, salvant les distàncies, al nucli antic de Girona.
VALL D'ARAN
Del 13 al 17 d'agost de 2012
13/08/12
Tornant del viatge per França (Alps francesos i La Provença), hem entrat a Catalunya per la Vall d'Aran. Hem fet seu a Esterri d'Àneu, a la Fonda Agustí (una fonda familiar de tracte molt afable).
Esterri, pertanyent a la comarca del Pallars Sobirà, és un poblet molt bonic, a semblança d'altres nuclis de les rodalies però amb la particularitat que és més gran que molts dels "minipoblets" dels entorns. Tots ells acostumen a tenir la seva església o campanar envoltat de cases amb teulada de pissarra negra i parets de pedra.
 |
| Panoràmica sobre l'embassament de La Torrassa |
A la tarda, hem fet una ruta circular que ens havien recomanat a la Fonda: València d'Àneu - Son - Jou - La Guingueta d'Àneu (embassament de La Torrassa) - Esterri d'Àneu. Ofereix unes boniques panoràmiques sobre els diferents pobles.
14/08/12
Avui ens hem endinsat al Parc Nacionals d'Aigüestortes. Per accedir-hi, val a dir que només ho pots fer a través del sistema de transport privat que surt des d'Espot. Un cop allà tens dues opcions, o bé agafes un taxi des d'Espot mateix o bé puges amb cotxe fins a mig tram i allà et recull el taxi per acabar d'arribar al Parc. Nosaltres hem optat per accedir-hi des d'Espot mateix (com la majoria de gent). El preu era de 10€/persona anar i tornar.
 |
| Sant Maurici |
A l'estany de St. Maurici hi hem pogut contemplar el reflex dels Encantats, però de seguida ens n'hem allunyat per enfilar-nos fins a Ratera. Hem fet la volta sencera (estany i cascada). El tram que condueix fins a la cascada no és fàcil de fer amb una criatura petita, però si us hi atreviu, val la pena l'esforç. No és perillós però has d'anar amb compte perquè no és un camí sinó que has de passar per entre les roques. En canvi, per arribar fins a l'estany, com que també hi arriben els taxis, ho has de fer per la carretera. Té una part positiva i una de negativa. La positiva és que és molt fàcil caminar-hi i la nena pot anar per terra si ho desitja. La negativa és que l'afluència constant de taxis amunt i avall empolsega tot el voral i et fa aturar per cedir-los el pas.
 |
| Ratera |
15/08/12
Avui hem agafat el cotxe i, després d'una bona tirada, ens hem plantat a l'Alta Ribgorça, a la Vall de Boí. Hem vist: Erill la Vall - Barruera - Cardet - Durro - Boí i Taüll. Volta complerta per veure les esglésies i campanars d'art romànic de la Vall. Un cop a la Vall és una excursió culturalment atractiva, però el viatge des d'Esterri és llarg i pesat, ja que queda lluny i la carretera no és excessivament bona.
A la tarda, hem parat a Vielha.
16/08/12
Avui una altra excursió a peu: Estany Gerber! Després de més de 2 hores caminant hem arribat al cim i hem vist els 3 llacs. El primer, massa turístic pel meu gust (segurament perquè és el més proper). El segon, tot i que és petit, millora molt: tons maragdes, aigua transparent que deixa veure el munt de peixets que hi neden tranquil·lament. El tercer, després d'enfilar-nos tartera amunt a través d'un torrentà, el més majestuós!
Baixant, hem parat a la cascada que hi ha a peu de carretera pel port de la Bonaigua. Amb el sol de mitja tarda il·luminant la zona i estant-hi sols, hem estat embolcallats per un ambient màgic i fantasiós que ha posat punt i final a les nostres excursions a la Vall d'Aran.
A la tarda, hem visitat Isavarre i Isil. És una pena que aquests pobles tan bonics s'estiguin despoblant i abandonant progressivament. A Alòs d'Isil diuen que només hi viuen 3 famílies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada