diumenge, 3 d’abril del 2016

Nou blog per a una nova etapa

Com que els viatges que començarem a fer a partir d'ara serem 4 persones, he decidit fer un nou blog per a la nova etapa. Per tant, a partir d'ara, publicaré a: https://lafamiliaviatgera.wordpress.com/

Hi he publicat el primer viatget relativament llarg que hem fet aquesta Setmana Santa al Périgord Noir i també vull publicar informació sobre els nombrosos camins de ronda que hem fet per la Costa Brava ja que són preciosos i molt recomanables per a les famílies que us agradi caminar en contacte amb la natura!

dissabte, 19 de març del 2016

Ens tornem a posar en ruta!

La petita Ivet està a punt de fer 3 anys i l'Ànnia ja en farà 6, bones edats per conèixer món en família! Aquests 2 anys, com que encara eren molt petites, ens hem dedicat a investigar el que tenim més a prop i que sovint desconeixem: la Costa Brava. La veritat és que és sorprenentment meravellosa i la tenim a quatre passes. Té racons paradisíacs i, sobretot fora de temporada, val moltíssim la pena poder-s'hi perdre. En sóc una enamorada i recomano ferventment fer-hi excursions amb la canalla, això sí, evitant el mes d'agost. 
Tinc pendent escriure sobre les diferents excursions que hem fet, amb algunes consideracions i recomanacions que val la pena tenir en compte.
Ara però, estic centrada en les escapades i el viatge d'aquest any...

divendres, 19 d’abril del 2013

La família creix

Tinc el bloc una mica abandonat i, ara que estic de baixa perquè aviat naixerà la nostra segona filla, voldria aprofitar per actualitzar-lo i posar-hi ordre.

Aquests dies sento força nostàlgia dels viatges que hem fet, ja que per aquesta època és quan ja teníem embastat el viatge de l'estiu i el preparàvem amb il·lusió... 

Com que disposo de temps i tranquil·litat, he aprofitat per repassar tots els viatges que hem fet des que estem junts i constato que hem voltat força! Tot i així, no té res a veure el modus operandi de quan fèiem els primers viatges, del que utilitzem ara que som família, del que emprarem quan siguem 4. 

De més jovenets, els viatges eren una aventura total! Sabíem el dia de partida i la zona per on ens mouríem, però poca cosa més. Dia a dia, amb el que ens informàvem i amb el que ens recomanava la gent autòctona del territori on érem anàvem fent camí... Quina improvització, flexibilitat i espontaneïtat! Tenies sensació de total llibertat i m'encantava! 

Un cop vam anar tenint més experiència i bagatge, els viatges van perdre un toc d'espontaneïtat però van guanyar en qualitat i cultura. La preparació del viatge es va convertir en una etapa més del mateix. La il·lusió i les ganes que projectaves durant la recerca d'informació, de punts d'interès, etc. feien augmentar la motivació pel propi viatge! 

Amb el naixement de l'Ànnia, hem planificat molt més tota la ruta, si bé sempre ens concedim un cert marge per a la improvització... Anant amb nens petits, hi ha punts bàsics que cal assegurar: dormir i menjar. Els punts on descansem a les nits, els tenim pactats abans de sortir de casa i ens mirem molt bé que reuneixin les condicions mínimes per estar bé tots tres. De moment, ens ha anat molt i molt bé perquè la nena s'adapta amb gran facilitat als canvis. Intentem acomodar les expectatives de cadascú de manera que nosaltres trobem el que ens fa feliços però que no suposi una pallissa per la nena, ja que ella també ha de gaudir, aprendre i divertir-se.

El naixement de la nostra segona filla... suposarà un altre canvi important. M'agradaria poder continuar viatjant amb les nenes ja que a nosaltres ens agrada molt i culturalment resulta enriquidor. Però molts pares i mares del nostre entorn ens diuen que és una bogeria i que més val que anem a la platja, que és on elles realment s'ho passen bé... 
Opció de càmping? Jo no hi he anat mai... Tot i que respecto molt aquesta opció, a mi em provoca certa claustrofòbia pensar que estaré tants dies al mateix lloc, parlant amb la mateixa gent i veient i fent les mateixes coses... 
Apartament? És com estar a casa sense les comoditats d'estar-hi i amb la mateixa feina... Tampoc ho veig clar...
Autocaravana? Això ja em motiva més! Però són caríssimes!!!! Ens permetria continuar viatjant amb força llibertat i combinar platja amb viatge cultural! Una opció més complerta.
Cotxe com fins ara? Potser amb 4 persones ens quedarà petit i a més, el pressupost inicial s'ha de duplicar a mida que totes dues comptin com a adults a la majoria d'allotjaments...

En fi, estem estudiant altres opcions, no sé què acabarem fent, però ja us mantindré informats i informades! 

dijous, 9 de setembre del 2010

Presentació del Bloc


Blog per a pares novells que volen viatjar


Us presento la nostra filla: es diu Ànnia. Per a mi, el seu naixement ha representat un canvi molt important. Al llarg de la vida, es van creuant etapes i és imprescindible saber tancar l’anterior per encarar la nova amb il·lusió. Es pot mirar enrere amb nostàlgia i enyorar el que tenies abans mitificant-ne el record, o bé es pot incorporar l’aprenentatge del camí viscut per afrontar l’esdevenidor ple d’optimisme. El naixement d’un fill o filla és un dels esdeveniments més importants a la vida d’una persona perquè has de reajustar un engranatge de dues peces, amb un funcionament rítmic i constant, ja molt pautat, amb una tercera peça, més petitona i fràgil que no saps ben bé on col·locar per recuperar l’essencial equilibri harmònic aconseguit com a parella.

Per a nosaltres, viatjar representa una via d’evasió de la quotidianitat, un parèntesi de calma per obrir la ment a noves realitats. Cada viatge permet omplir-nos d’aire fresc per tornar a casa regenerats. Quan viatgem, som feliços. Ens alliberem de les obligacions diàries i dels horaris imposats, ens unim com a parella i fabriquem records preciosos que emmagatzemem a la memòria com a tresors molt preuats. Al llarg de l’any, podem obrir el nostre calaixet mental i compartir una sensació viscuda, evocar una imatge, insinuar una olor...  Per tots aquests motius, hem decidit continuar viatjant incloent l’Ànnia en les nostres aventures. Tot i que és molt petita i tardarà uns quants anys a recordar les experiències viscudes, nosaltres ens encarregarem de transmetre-li allò que no recordi de manera que li sembli poder-ho recordar...